Les làmpades més suggeridores de la col·lecció del Museu del Dissseny

El festival Llum BCN transformarà aquest cap de setmana el barri del Poblenou en un laboratori de recerca a l’aire lliure, on artistes i creadors exploraran a través de la llum nous significats per a l’espai públic i qüestionaran els límits de les nostres percepcions. Enguany, 26 instal·lacions artístiques i unes altres 17 creades per diferents escoles de disseny de la ciutat interaccionaran el disseny d’il·luminació amb altres disciplines: des de l’arquitectura, l’art i el moviment fins a la realitat virtual, la ciència i la intel·ligència artificial.

Al Museu del Disseny de Barcelona conservem una àmplia col·lecció de llums, amb peces que transiten entre el disseny i l’art i proposen formes i interpretacions suggeridores en l’espai domèstic. És el cas del llum de peu Alta Costura, que forma part de l’exposició Del món al museu. Disseny de producte, patrimoni cultural. Amb la voluntat d’aconseguir una tonalitat càlida i ambientalment evocadora, Josep Aregall va jugar amb formes poc convencionals, embolicant la llum amb un element de grans mides.

En aquests límits formals es mou també l’obra de Manel Ybargüengoitia. Un dels seus segells és l’interès per les formes zoomòrfiques. Pixi és un exemple d’aquesta predilecció pel món animal, en aquest cas el ratolí, que destaca pel seu caràcter eminentment expressiu quan diversos d’aquests objectes es disposen de manera simultània.

A mig camí entre canelobre i aplic sobredimensionat, el llum Anna forma part de la col·lecció Útils de Carles Riart, que recupera la via més especulativa i de major complexitat tipològica i conceptual desenvolupada als anys setanta amb la seva primera col·lecció de mobles especials. Gairebé totes les seves obres amaguen una història personal. En aquest cas, el llum pren el nom de la seva fillola, mostra de la intensitat poètica de la col·lecció, en què Riart va portar fins al límit els aspectes expressius de l’objecte per qüestionar la tipologia clàssica i ortodoxa de mobiliari.

L’aspecte més remarcable del llum de taula Zeleste, d’Àngel Jové i Santiago Roqueta, és potser la utilització de l’alabastre com a únic material. Precisament això dota la peça de connotacions pseudomàgiques, en tant que una llum que emana d’un element de pedra aparentment massís no deixa de suggerir quelcom d’inquietant, ocult. D’aquesta manera, s’estableix una relació especial entre objecte i observador en què és difícil determinar qui està al servei de qui.