“No és l’espai en si mateix, sinó com cadascú el percep”. Entrevista a Guillermo Santomà

"Spa" és una proposta provocadora de Guillermo Santomá, un dels noms fonamentals de l'arquitectura barcelonesa més radical. En aquest projecte situat dins d'una església a Milà, Guillermo crea un singularíssim espai de llum, textures i materials pensat per experimentar des de la pell.

"Spa" és la intervenció d'aquest any en el Fuorisalone de Milà de Inspired in Barcelona, un programa que porta els noms més importants de la creativitat barcelonesa a l'epicentre de la indústria global del disseny. Parlem amb Guillermo Santomà sobre el seu projecte.

Per què un spa, dins una església? Què t'interessava de la institució de l'spa tant com per plantejar-te'n construir un?

El que m’interessava era una arquitectura de la simulació en comptes de la representació. I, d’alguna manera, l’spa, igual que l’església, proposen aquesta visió, no només espacial arquitectònica, sinó també espacial sensorial. Era una manera de relacionar la intervenció, amb una capa més enllà, afegint unes sales a l’església perquè pogués continuar tenint la relació entre l’arquitectura i el cos. Tota la instal·lació està centrada en aquestes dues pells, l’arquitectònica i la del cos, i sobretot en l’espai que acaba omplint la llum. Al final, tota l’estructura està generada per contenir la llum que hi ha entre l’arquitectura i els cossos.

La llum ultraviolada és gairebé la protagonista d'aquest espai – l'has considerat un material de construcció més?

Sí. Part de la idea principal del projecte era utilitzar la llum com a materialitat. Per tant, també vam buscar un material de base que pogués reflectir i treballar bé amb la llum ultraviolada. De fet, com les pedres, el blanc va canviant, quan es projecta la llum negra, crema el blanc i a la imatge es veu gairebé com si fos un píxel. Deixa de ser una roca per transformar-se en un píxel de baixa definició. Jo crec que aquesta idea de la superfície o de la pell arquitectònica es tradueix en canviar segons la llum que li toqui. Per tant, aquesta llum ultraviolada és important com per generar tot l’entorn i aconseguir que aquest sigui més tridimensional.

Vist des de les imatges, el projecte té una mica de simulació digital, d'estètica de videojocs dels 90, com a "Doom". Què t'interessa d'aquest llenguatge?

Hi ha hagut una evolució. Vam mirar termes romanes, després vam mirar l’evolució renaixentista i la reinterpretació renaixentista de la perspectiva. Jo crec que els videojocs han afegit una nova perspectiva o una nova càmera per veure els espais. En aquest projecte hem volgut evolucionar aquesta manera de veure-ho i crear aquestes arestes trencades i tots els volums com una espècie de superfície que és contínua i que no és sòlida. La idea que tot és una superfície que es va transformant, i són les ombres i les diferents càmeres que fan que es conformi l’espai. No és tant l’espai en si mateix, sinó com cadascú el percep.

Aquest projecte parla sobre la pell, la pell arquitectònica, la pell de les simulacions digitals, la pell com a sentit. Quins són els teus tractaments de pell preferits? On passes més temps a un spa?

A mi m’agrada la sauna, tot el que sigui el cos en contacte amb alguna cosa calenta. Em relaxa completament. La calor em transporta a un altre estat, com si el meu cos es desenganxés i es comencés a ajuntar amb altra materialitat i hi hagués una transmissió d’energia.