Palomo Spain: la llibertat com a bandera

Alejandro Gómez Palomo (1992) és un dissenyador de moda de Posadas, Córdoba. Més conegut com a Palomo Spain, va fundar la seva pròpia marca homònima el 2015 després de graduar-se en Moda Masculina per la London College of Fashion. L’any 2016 va presentar la seva primera col·lecció a Madrid, i des d’aleshores tot va continuar pujant. 

Les seves col·leccions es van fer un lloc en punts clau com l’Opening Ceremony de Nova York i el CR Fashion Book de Carina Rotfield, i aviat va ser considerat un nou talent de la moda espanyola. Després que Beyoncé posés a Instagram amb un dels seus vestits a la foto on va presentar els seus bessons, va ser convidat a la New York Men’s Fashion Week, i més endavant va presentar la seva col·lecció ¡Palomo, por favor! a París, aconseguint un augment d'un 300% en les seves vendes. L’any 2018, Palomo Spain va ser la primera marca espanyola convidada per la Federation de la Haute Couture et de la Mode a presentar el seu treball. Des de llavors i fins avui, celebrities, premsa i consumidors han aclamat l'”univers Palomo” com un fenomen d'idiosincràsia pròpia i singular.

Palomo dissenya per a homes i cerca donar-los “major llibertat” que la que ofereix la moda mainstream masculina. Volants, colors, plomes, teixits i brodats, que tradicionalment han estat associats a la roba de dona, es colen a l'armari masculí gràcies a la creativitat d'aquest dissenyador que, sense hissar cap bandera i no entenent de límits, aconsegueix fer que tothom es doni la volta i vulgui saber més d'ell.

El 13 d'octubre, Palomo participarà en la jornada “D-generades: repensant moda i gènere” que el Museu del Disseny organitza conjuntament amb GREDITS (Grup d’Investigació en Disseny i Transformació Social) de BAU, Centre Universitari de Disseny de Barcelona, com a part de les activitats de Biennal+, dins de la Biennal de Pensament “Ciutat Oberta”. 

Què consideres que estàs aportant a la moda?

Crec que el principal que he portat és una nova opció per a l'home perquè pugui vestir-se amb tota la llibertat del món, una llibertat que no tenia o que li era difícil de trobar. He volgut donar-li a l'home la mateixa oportunitat que ha tingut sempre la dona per poder gaudir de la moda, dels detalls, de diferents tipus de tall i, al cap i a la fi, del treball i l'artesania que hi ha darrere.

Moda genderless?

El concepte genderless per a mi ha arribat més tard, de fet quan comencem amb Palomo Spain jo no sabia ni el que era. Jo només he buscat donar una opció que sé que no és per a tothom però sí per a certs homes que, com jo, hem buscat tota la vida allò diferent –un teixit o brodat determinat, un color especial o una ploma– i per a això hem hagut d'acudir a roba femenina. 

És cert que la moda masculina acostuma a ser força neutra.

En els últims anys hem vist que moltes marques avancen i s'arrisquen, i amb aquesta tendència de sensibilitzar a l'home i donar-li una mica de feminitat, veiem com la moda canvia a poc a poc. Així i tot, sempre és el mateix tipus de tall i de colors; encara costa renunciar als codis que sempre van amb nosaltres: vestit jaqueta, pantalons i jersei. 

Gairebé sembla un uniforme. 

El vestit jaqueta es va imposar a finals del segle XIX com la vestimenta “tipus” per a home, i des de llavors és bàsicament com ens hem vestit. El més elegant que es pot posar un home, avui dia, és un vestit. T'adones, per exemple, en una gala, de quant pot fantasiar la dona amb la roba, i a l'home no li queda més remei que un esmòquing. Estem molt limitats, per molt que ens atrevim a jugar amb l'esmòquing. 

Aquesta roba amaga la vostra feminitat?

No sé si l'amaga però segur que no la desenvolupa. La feminitat pot ser una cosa extremadament atractiva en un home, i en absolut té per què treure-li virilitat, ni molt menys. Treure i desenvolupar aquesta part femenina pot ser súper sexy i atractiu. 

Comentaves que sempre has buscat “allò diferent”.

Des de petit he tingut una gran atracció per la moda i m'he vestit diferent. La meva mare m'havia de comprar la roba en botigues de nena. A l'adolescència ja em vaig vestir amb més criteri i intenció, però sempre amb la necessitat de diferenciar-me, una cosa que a Espanya no tendim a fer: sembla que tots estem molt còmodes quan alguna marca treu un vestit i surts al carrer i veus a mil persones amb aquest mateix vestit. Ens dona una espècie de confort que mai he entès.

Tu vius en un poble petit de Córdoba, a Posadas. Què generava allà la teva manera de vestir?

Sempre vaig ser un nen raríssim i ningú entenia el que passava pel meu cap, però per sort sempre vaig ser una persona bastant segura. A base d'aquesta confrontació, tothom es va acostumar al fet que la meva existència fos així, i ho podien parlar i comentar però jo mai em vaig sentir agredit. A vegades fins i tot em miren més a la ciutat que al meu poble, perquè allà ja saben com soc, i arriba un moment en el qual deixes de sorprendre la gent. 

Com neix Palomo Spain?

Crec que d'una forma molt natural. Jo jugava amb Barbies i els feia vestits amb teles que hi havia per casa: la meva veïna és de mare canària i sempre ens donava teles del carnestoltes de Canàries. Tinc aquesta imatge de màgia i colors a casa, i recordo admirar des de molt petit la figura del drag queen. També la meva àvia ha cosit tota la vida a casa, i amb ella podia anar més enllà i proposar-li de fer faldilles per a les meves Barbies amb retalls de tela. D'altra banda, tant la meva mare com les meves ties han tingut un gust per la moda: sense saber-ne molt, sempre han volgut vestir-se bé, establint una relació bonica amb el que es posaven, i a mi m'encantava acompanyar-les de botigues. Els meus pares em van donar moltíssima llibertat i m'han deixat ser sempre com jo volgués. 

Un bon caldo de cultiu.

També ho fa el fet de viure en un poble petit i amb uns certs costums i tradicions de la cultura popular. En el moment de la “feria” tenim vestits, barret, faixí, els pantalons de cintura alta, la camisa… i després tot el volant i el color, i la piga i tot això!, ha influït moltíssim en mi. Igual que el moment “Església i Setmana Santa”, que encara que no estic d'acord amb el paper de l'Església, he crescut envoltat d'això: un nen fascinat per la bata de vellut brodada en or que portava el capellà, i després pel mantell de la Verge. D'aquí hi ha molta iconografia que tinc ficada al cap.

Quan et formes?

Amb 10 anys m’empapava dels Vogue i els Elle i sabia tots els noms de totes les models, dels dissenyadors, i del que estaven fent cada temporada. Jo folrava la carpeta del col·legi amb les campanyes de Versace. Vaig descobrir Versace i la seva història, després a John Galliano, que és un dels meus grans referents. En aquest moment ja sabia que volia això.

Com arribes a Londres?

Hi vaig per primera vegada amb 14 anys, i m'adono que és el meu lloc, que aquí vull estudiar i passar una època de la meva vida. Em va fascinar la manera de vestir de la gent allà, també dels homes: tenien una llibertat que jo mai havia vist. Dels 14 als 18 anys tota la meva força es va posar a tenir un anglès perfecte i a convèncer als meus pares que als 18 em deixessin anar-me’n a Londres. Vaig estudiar Disseny de Moda Masculina i Tecnologia a la London College of Fashion, i vaig treballar dos anys amb un curator de vintage d'alta costura, a Liberty. Aquí va ser quan realment vaig entendre com estava feta una roba de dissenyador: vaig estar en contacte amb peces de l'època victoriana, dels anys vint… milers d'hores ordenant roba, tocant-la tota i veient com estava feta cada costura. Aquesta experiència, en paral·lel als meus estudis, va anar creant en mi la idea de Palomo Spain com la coneixem avui.

Per què és important que els homes puguin vestir amb colors, volants i ornamentació en general?

Crec que l'home ha de ser un complet, no? La forma en què vestim reflecteix com som per dins, i quan vesteixes d'una certa forma pots desenvolupar una certa sensibilitat en lloc de tenir-la amagada, i descobrir parts de tu mateix que no estàs acostumat a conèixer. Això ens posa a tots al mateix nivell, ens dona la mateixa oportunitat de sentir d'una manera. 

Creus que l'home també està oprimit?

Clar que sí. És obvi que a la dona li ha tocat el més gros, però l'home entès com a mascle es pot sentir molt còmode o pot no sentir-se en absolut així. Hem oblidat la gran quantitat d'homes que també han viscut tancats en aquesta idea que la societat ha imposat. 

No obstant això, tu no llances cap missatge polític sinó que parles de llibertat.

Bé, jo crec en això sense haver d'arribar a ser reivindicatiu. Ja hi ha molts nois joves que, independentment de la seva sexualitat, els agrada pintar-se les ungles, pintar-se els cabells de rosa, un dia posar-se una faldilla i sortir amb l’skate… però el bonic és que comença a ser obvi per si mateix, i ha d'estar a la cara de tothom perquè les noves generacions s’hi connectin i creixin amb aquesta normalitat. No crec que calgui exposar-se davant un senyor que s'ha educat en un col·legi de monges i que mai es pintarà una ungla, perquè per a ell això sempre serà una “mariconada”. No em sembla que calgui confrontar tant les generacions antigues sinó normalitzar amb les modernes. 

Això passa per no definir el teu treball com genderless?

No és que no vulgui definir-ho així – és que no anàvem amb aquesta idea. Això s'ha imposat més tard, i ara clar que entenc que la meva proposta sigui genderless, però Palomo Spain va començar com una marca per a home, que entenia l'home d'una forma diferent i en la qual l'home feia el que li donava la real gana. I ho vulguem o no, l'home i la dona tenen cossos completament diferents i no és el mateix dissenyar per a un cos que per a l'altre. És molt complicat que existeixi una roba que serveixi per als dos gèneres.  

Trencar amb el binarisme de gènere és un tema que està a l'agenda social. Creus que la moda ha de reflectir les inquietuds de la societat?

Per descomptat. Avui la moda juga un paper fonamental en això: crec que si no estàs donant un missatge inclusiu en tots els sentits, et quedes desfasat. La moda és quelcom aspiracional, ens llegim a través d'ella, i hi ha uns certs cànons i missatges que han de canviar. Per això la responsabilitat de la moda és correspondre's amb el que està passant a cada moment, parlar-ho i ser-ne part.  

Què hi ha del disseny i la producció sostenibles?

Per a mi és fonamental. Des de fer una tela amb plàstic reciclat, fins a tenir produccions petites o a escala local. Nosaltres produïm majoritàriament a Posadas i a Saragossa. Crec que es comença per donar treball a la gent més pròxima, per crear ocupació en el propi poble, i per mantenir una mà d'obra més que digna. També rebem estudiants de disseny de moda de tota Europa que vénen a fer pràctiques.

Creus que part del teu èxit rau en la teva naturalitat?

Jo crec que sí. Només vull que em deixin fer i jo deixo fer a la resta el que li doni la gana. No m'agrada ser provocador, i si provoco no crec que ho faci des d’allò lleig, obscè o inintel·ligible. Sempre hem provocat des de la bellesa, hem ofert sensacions noves a un públic que se sent atret pel que li oferim, que pensa “m'agrada encara que no ho entenc del tot, però hi ha alguna cosa aquí que és evocadora i és bonica”. Sempre hem promogut la bellesa, la llibertat i la tranquil·litat, i que cadascú faci el que vulgui amb la seva vida.