Paraules que alimenten, però no embafen

«Paraules que alimenten» era el tema de l’edició d’aquest any del PechaKucha que ha tingut lloc al Museu del Disseny i s’ha emmarcat dintre de les jornades del FLIC Professional. Però, què és exactament el PechaKucha?

Pechakucha és l’onomatopeia en japonès del bla-bla-bla que utilitzem per referir-nos a l’acció de parlar. En el cas de «Paraules que alimenten»  11 conferenciants van parlar i parlar tot seguint les regles del joc: 20 imatges i 20 segons per comentar cada imatge.

Carme Ruscalleda va obrir la sessió amb confessions com «El porc m’ha fet molt feliç» o «Vaig començar a experimentar amb les botifarres» per arribar on és avui. Les imatges també han estat a l’alçada: els seus inicis, l’evolució, el seu restaurant, els plats que ha servit o està servint actualment…

La conferència va comptar també amb la presència d’Arianna Squilloni, autora d’un llibre en què es relata un paral·lelisme entre Ulisses i la pròpia vida de l’autora; del projecte d’integració social de Tomaliers, a través de l’agricultura; i de les paraules d’Oriol Canosa, de la llibreria cooperativa Pebre Negre, qui ens feia adornar que la relació entre els llibres infantils i el menjar ha estat dura al llarg del temps. Segons Canosa,  «els llibres infantils estan plens d’aliments xungos, com la poma de la Blancaneu. I si no és el menjar, se’ls mengen a ells directament».

Sis minuts i 40 segons exactament per a cada un d’ells, que van aprofitar per reivindicar, reinterpretar i dissenyar la relació entre les paraules i el menjar a través de fotografies i dibuixos. «Sigues un inútil i canviaràs el món» de Jordi Luque o «Parlar. Pensar. Dibuixar» de Manuel Moranta eren alguns dels títols d’aquestes minixerrades pensades per reflexionar durant una estona amb 11 estils completament diferents.

Un repte que han superat amb bona nota tots ells i ens han deixat sense paraules. Si a tu també t’ha passat, recorda: bla-bla-bla o pechakucha (ara que domines el japonès!).