Passem de “dissenyar per” a “dissenyar amb”. Entrevista a Anaïs Esmerado

L’Anaïs Esmerado és fundadora i directora d’Ojalá projects, una associació sorgida de les inquietuds de docents universitaris amb l’objectiu d’innovar en l’educació de les disciplines creatives, tot fomentant els valors socials i culturals. A més, també es dissenyadora gràfica, docent universitària i impulsora de “Disseny per a la inclusió”, un projecte d’aprenentatge i cocreació que reuneix alumnat de disseny i diferents col·lectius en situació de vulnerabilitat. Parlem amb ella sobre aquesta iniciativa i sobre el disseny inclusiu.

Aquest any ha estat la 3a edició del projecte “Disseny per a la inclusió”. Quina valoració fas d’aquestes tres edicions?

El projecte “Disseny per a la inclusió”, és una recerca des de l’acció i com a tal, cada edició s’ha anat re-formulant en vers dels aprenentatges de l’anterior. En general diria que hi ha diferents aprenentatges en tots els agents implicats. La valoració global és molt positiva, tant per les diferents entitats socials que han entès el disseny com una eina complementària als serveis que ofereixen, com per l’alumnat de disseny que s’han apropat per primera vegada a una realitat diversa executant un projecte real. I, per suposat, per les persones de cada col·lectiu que han dissenyat i materialitzat les seves idees.

Quines característiques, tant professionals com socials,  ha de tenir un/a artista per treballar de manera participativa i alhora amb diferents col·lectius?

En base a l’experiència dels  projectes participatius que hem realitzat fins ara, penso que el primer que s’ha de repensar és que passem de “dissenyar per” a “dissenyar amb”. Això trencar amb la idea que les dissenyadores tenim la resposta a un problema concret d’un col·lectiu amb diversitat funcional física, intel·lectual o en una situació vulnerada. Aquest exercici és un repte per a aquelles persones que estan acostumades a tenir el control de tot el procés, ja que en aquests processos se sap on comences però no on s’acaba. 

 I l’alumnat de les escoles, quin tipus de formació reben abans de començar el projecte? Com és el procés de selecció dels col·lectius i de l’alumnat?

És important tenir un interès previ per temes socials, una empenta que normalment ja es reflexa en la trajectòria de l’alumne. Per a la participació en els projectes d’Ojalá Projects es demana un portfoli, una carta de motivació i a vegades també es fa una entrevista. Totes les estudiants reben formació prèvia de context social, fonamental per entendre amb qui estan treballant, la interseccionalitat, la discriminació i la vulnerabilitat.

Al ser un projecte acadèmic cal documentar tot el procés. Quin recorregut, més enllà de l’experiència, li espera a aquest treball de recerca?

Hi ha tota una documentació acadèmica, entrevistes, indicadors, exercicis de reflexió, etc., que fa l’alumnat.

Enguany s’ha realitzat una campanya de comunicació reivindicativa de barri entre alumnat de diferents disciplines de disseny  i usuaris del TEB Sant Andreu. Què hi trobarem en aquest mural?

Hem fet un mural al TEB Sant Andreu que reflexiona sobre les múltiples capacitats de totes les persones, un univers cooperatiu i divers. Amb unes lletres grans fetes entre totes amb el lema “100% capaces” i a mida que t’apropes es va descobrint una gran varietat d’escenes, personatges i objectes que representen que conviuen en harmonia.