Patricia Luján: Demà seguirem aquí i serem més

Quantes dissenyadores coneixes? Quants noms de dissenyadores apareixen en la teva llista TOP 10 del Disseny? Quants noms de dissenyadores gràfiques? I, dissenyadores industrials? O, dissenyadores de producte? Pots comptar els noms de les dissenyadores amb els dits de les dues mans? Et sobra una mà? Et sobren dits? Endevino la resposta.

Divendres, 13 d'octubre de 2023. 16 h. Disseny Hub Barcelona.

Un grup de dones procedents de diferents àmbits del disseny es reuneixen per a treballar en el comissariat d'unes jornades paral·leles a l'exposició Som aquí! Les dones en el disseny. 1900- Avui, que se celebraran al novembre en el marc del projecte Disseny per a Viure a càrrec de l'editor i paradiseñador Óscar Guayabero. Elles són Eva Polío, fundadora de la marca de calces menstruals Cocoro; Manuela Valtchanova, arquitecta i investigadora a ELISAVA Research; Eider Corral, directora de l'Àrea de Visual Arts del IED Kunsthal Bilbao; Mireia Domènech Pallarès i Silvia Iruela, dissenyadores a càrrec del projecte Leftlovers; Judit Carcolse i Marta Reus de Malapeça; Judit Parés i Julia Parodi del col·lectiu Oblicuas; i Lucía Castro i Iris Tárraga, fundadores de l'estudi de disseny P.A.R. I, a elles se sumen les responsables d'aquest projecte del DHub, Anna Guarro, directora de Programes Públics; i Carmina Borbonet, responsable del Departament d'Educació.

Comencem la trobada amb una visita guiada a l'exposició Som aquí! Les dones en el disseny. 1900- Avui produïda pel Vitra Design Museum de Weil am Rhein (Alemanya) i comissariada per Viviane Stappmanns, Nina Steinmüller, Susanne Graner. Un gran encert que a aquesta mostra internacional se sumin els treballs de les dissenyadores pioneres de les dècades dels anys 1960, 1970 i 1980, del territori espanyol, el comissariat del qual ha estat a càrrec de Teresa Bastardes, Isabel Cendoya i Isabel Fernández del Moral.

Teresa Bastardes, ens fa un recorregut ràpid per la part internacional de la mostra, ressaltant el treball invisibilitzat d'algunes dissenyadores en la creació de productes mundialment coneguts i erròniament reconeguts sota la signatura d'algun famós dissenyador. Arribem a la part de la mostra nacional, on ens rep un mural en el qual podem posar cara a les dissenyadores que van obrir pas en el disseny espanyol. Llegim les seves biografies. Ja no es pot dir que no s'exposen dones perquè no hi ha! Perquè haver-les, les hi ha.

Les exposicions permanents del DHub tenen 1640 obres d'homes i 360 obres de dones. Un 18% de dones! No és per a tirar coets però si tenim en compte que al Museu del Prado, l’any 2020, només hi havia exposats 11 quadres pintats per dones d'un total de 1150, no està tan malament.

Per què no s'han inclòs més dones abans?, es pregunta Teresa Bastardes. Perquè avui dia encara hi ha molt poca perspectiva de gènere en el comissariat i en la compra d'obra dels museus. El DHub està treballant-hi.

Pugem a una sala per a començar a treballar en el comissariat de les jornades Disseny per  Viure. Es plantegen objectius: “Quatre dies de xerrades, conferències o el que vegeu, els dies 8, 15, 22 i 29 de novembre i una publicació que reculli les jornades”.

Apareixen temes com la conciliació, feminismes i canvi de model social, feminismes i multiculturalitat, la perspectiva de gènere i la IA, l'urbanisme per a una ciutat de les cures, la intel·ligència col·lectiva com a eina per a desmuntar el patriarcat, la necessitat d'un manual de bones pràctiques en els estudis de disseny, la síndrome de la impostora, la doble jornada, el doble estàndard, el “em falta temps”, l'individualisme dels dissenyadors i figures culturals, la tendència a col·laborar des dels marges, la necessitat de la interdependència, les cures, el rol de les mares, el rol de la qual no vol ser mare, l'ets el que reps i la teva experiència com a cos en el món, la importància del disseny del menor, de l'humà…

I comencen a aparèixer preguntes. Moltes preguntes. És el disseny del menor, menor? És una casa sense plats, una casa? Per què assumim que el que és normal, és el normal? Canviem la mirada? Canviem les maneres? Molesta que les dones tinguin veu? Sí, molesta. Hi ha un ego predominantment masculí versus una tendència a la col·lectivitat femenina? Eliminem les estructures piramidals? Pensem en l'horitzontal i col·lectiu? És el decreixement feminista? Com seria una ciutat feminista? Hi hauria urinaris accessible per a totes les persones? Deixaran les ciutats de ser llocs de pas? Tindrem ciutats on el bé comú sigui el comú?

Tanquem la jornada amb alguns propòsits que bé podrien funcionar com a pancartes. Visibilitzem a les dissenyadores! Introduïm perspectiva de gènere! Potenciem el coneixement col·lectiu compartit! Girem la mirada! Qüestionem el sistema! Trenquem les estructures verticals! Fem preguntes! Compartim! Dialoguem! Fem!

Dissabte, 14 d'octubre de 2023. 10 - 20 h. Disseny Hub Barcelona.

Un dissabte intens. Comença la jornada amb una sessió de Manual Thinking dirigida per l'arquitecta i editora Tomoko Sakamoto. Es decideix que en lloc de treballar al voltant de taules, es treballarà assegudes en el sòl. Descalces. Sobre coixins. En cercle. Una tonteria? No, un petit gran pas per trencar el que s'estableix. Un posicionament, un habitar el món.

Tomoko Sakamoto proposa per a començar un torn, de Manual Thinking individual i compartit, conceptes que puguin ser rellevants, necessaris, interessants per a les jornades de novembre i la publicació posterior. S'ordenen les idees i es comença a treballar sobre quatre eixos per als quatre dies de les jornades: Passat - Present - Què volem - Com?

Es va dibuixant i ordenant l'estructura, els continguts i les dones que participaran en les jornades Disseny per Viure. Surten idees, moltes idees. Es descarten idees, moltes idees. Es qüestiona, es debat, es proposa, es comparteix, riu, es menja.

Després de deu hores de fluid compartir, els mapes sobre els quals es treballen s'ordenen màgicament. Tot té coherència, força i interès. Quatre dies sobre Dona i Disseny. Dona i Disseny d'ahir, d'avui i de demà. Converses, debats, una revisió compartida del Codi Deontològic del Disseny i una anomenada a l'acció. Mai abans un dia i mig havia estat tan profitós.

Ens estem acostant, avisava l'anarquista i oradora Lucy Parsons. Demà seguirem i serem més, avisem aquí i ara. Les preguntes segueixen en obert.

Moltes preguntes. Vindran els dissenyadors a les jornades? Quants vindran? Podrem comptar la presència de dissenyadors amb els dits de les dues mans? Ens sobrarà una mà? Ens sobraran dits? Ho veurem al novembre ; )

Patricia Luján, cofundadora de Con Perspectiva de Género.