Taula rodona 'El vestit sastre: del conservadurisme a la dissidència'

Laura Sangrà Herrero

Ari Rovira

Teresa Ballesté

Sílvia Rosés

Joan Ros
El vestit sastre és un dels símbols més representatius de la masculinitat moderna, el qual va inventar-se per ajudar a consolidar l'estereotip que havia de regir l'home resultant de les revolucions liberals i que segueix en bona mesura vigent a l'actualitat. Una de les tipologies de vestit més icòniques dins la història de la moda, amb una llarga tradició que l’avala, una profunda càrrega semàntica que li atorga profunditat i un virtuosisme tècnic que l'acompanya.
És indubtable que el vestit sastre ha acabat vestint els valors conservadors, el liberalisme econòmic i el poder masculí, però també és cert que, quan la dona l'ha adoptat al llarg de la història, ha estat una eina potent d'empoderament i de dissidència. Aquest debat es planteja l'encaix d'aquesta peça en ple segle XXI, en un moment en el qual urgeix una profunda deconstrucció de la masculinitat normativa.
Amb la participació de:
Ari Rovira. Fundadori de Lancanter Studio, és la primera sastreria queer a Barcelona que dona veu i vesteix les identitats dissidents posant-les al centre de la creació. Actualment també treballa en la consultoria de sostenibilitat i ecodisseny amb empreses de moda nacionals i en la docència en escoles de disseny, formant nous talents del futur de la indústria.
Teresa Ballesté. Mestra camisera i l'única dona al capdavant d'una camiseria artesanal a Espanya. Fa gairebé 15 anys va començar a fer camises sense saber tan sols que era un ofici, però es va convertir en una obsessió. Ara, cada peça que surt del seu taller porta una mica d'ella: una aposta per la paciència, per la feina ben feta i el detall. Creu fermament que la roba hauria de durar més d'una temporada. Dirigeix el Certificat de Qualitat C de Camiseria Artesanal i forma part de la junta directiva de l'Associació Espanyola de Sastreria. Per a ella el que compta és que quan algú duu una de les seves camises, senti que hi ha una història darrere, que cada costura té una intenció, que cada teixit ha estat triat amb cura. Ballesté afirma que no fa camises, fa companyes de vida.
Sílvia Rosés Castellsaguer. Doctora i llicenciada en història de l'art per la Universitat de Barcelona. Com a experta en història de la moda, ha col·laborat amb institucions com el Museu del Disseny de Barcelona o el Museo del Traje de Madrid. En l'actualitat, és docent en diferents universitats i investiga en el camp de la història i la teoria de la moda sota la perspectiva de gènere. A més, és col·laboradora habitual en mitjans de comunicació com el Diari ARA i programes com Vostè Primer de RAC1 amb Marc Giró, Les dones i els dies de Catalunya Ràdio amb Montse Virgili i el Plaça Tísner a Betevé.
Joan Ros. Dissenyador de moda, figurinista, doctorand, professor i coordinador de l'Àrea de Moda en BAU, Centre Universitari d'Arts i Disseny de Barcelona. Graduat en Disseny de Moda per BAU i Màster en Moda Masculina en Central Saint Martins, Londres.
Investiga sobre la semàntica de la moda, la política de classes i els seus vincles amb processos de disseny. La seva tesi gira entorn de la capacitat de la moda de crear i destruir iconografia unitària de classe. Estudia les relacions de poder, capital simbòlic i perfomativitat que esdevenen a través de processos de disseny.
Modera la taula Laura Sangrà Herrero (Xixón, 1982), presentadora i periodista de cultura a betevé. També ha treballat a altres mitjans com TV3, El País i EFE. Els seus interessos són la moda, les temàtiques LGTBIQA+, tot el que es pugui considerar cultura i els eixos que es tracen entre totes les anteriors.