Col·lecció de fotografia antiga del Museu del Disseny de Barcelona
Dates
1850 / 1981
Volume
810 positius fotogràfics; 2 àlbums; 2 fitxers digitals; 1 document textual
Producer
Accés a la consulta del catàleg:
https://arxius.museudeldisseny.cat/col-leccio-de-fotografia-antiga-del-m...
Col·lecció formada per successives donacions realitzades al Museu Tèxtil i d'Indumentària. La gènesi de la formació d’una col•lecció d’indumentària i peces tèxtils en l'Ajuntament de Barcelona comença l’any 1902 amb la inauguració del Museu d’Art Decoratiu i Arqueològic, ubicat a l’edifici de l’antic arsenal de la Ciutadella, a Barcelona. Trenta anys després, el 18 de desembre de 1932, tenia lloc la inauguració del Museu de les Arts Decoratives al Palau de Pedralbes. Entre les col•leccions de les diverses arts que s’hi mostraven existia el que s’anomenà «hall de la indumentària». Allà s’hi podien veure no tan sols vestits sinó també complements i accessoris, com ventalls, guants, calçat, rellotges personals, joies i retrats en miniatura, peces totes elles procedents de l’antic fons de la Junta de Museus.
El febrer de 1935 la col•lecció va créixer notablement amb la incorporació d’un fons d’indumentària donat pel col•leccionista Manuel Rocamora i Vidal. Comprenia un total de 294 objectes, entre vestits, complements i accessoris, als quals s’afegiren poc després 77 peces més. L’any 1935 també ingressà al Museu un vestit de festa femení de Lagartera (un conjunt de 21 peces), donació del decorador Santiago Marco, aleshores president del Foment de les Arts Decoratives. Així mateix el 1934 Joan Artigas–Alart Casas va llegar a la Junta de Museus una col•lecció de 32 mantons de Manila. Uns anys després aquests fons passarien a formar part del Museu Tèxtil i d’Indumentària.
El Museu Tèxtil i d’Indumentària, nascut sota les directrius i l'impuls de Joaquim Folch i Torres aleshores director dels Museus d'Art de Barcelona i un dels grans museòlegs europeus del seu temps, va patir les conseqüències de la Guerra civil. Un cop acabada la guerra, del 1939 al 1949 el Museu conservà emmagatzemades les seves col•leccions al Palau Nacional de Montjuïc, atès que la seu del Palau de Pedralbes passà a tenir un ús privat.
L’any 1949 el Museu es traslladà i fou inaugurat novament al Palau de la Virreina, propietat de l’Ajuntament de Barcelona des de poc abans. Del 1949 al 1985 les col•leccions creixeren de manera notable, gràcies a moltes donacions i llegats de famílies barcelonines, i també a les adquisicions municipals destinades a cobrir alguns buits. En aquell període les seccions d’Indumentària i de Ceràmica varen créixer de tal manera que exigiren més espai. Per això finalment s’independitzaren del «museu mare», passaren a tenir seus pròpies i esdevingueren museus monogràfics.
Aquest fou el cas del Museu Tèxtil i també del Museu d’Indumentària–Col•lecció Rocamora, instal•lat al Palau del Marquès de Llió el 1969. La història d’aquests dos museus va començar amb les col•leccions de teixits antics producte de donacions del final del segle XIX Llegat Martorell (1882), Pompeu Gener (1892) que l’any 1932 s’integraren, amb altres donacions de primers del segle XX Josep Pascó (1913), Francesc Miquel i Badia (1914), Gaspar Homar (1918), en el Museu de les Arts Decoratives. Després de la Guerra civil els seus fons van ser traslladats i preservats al Palau Nacional de Montjuïc fins al 1949, que es començaren a ordenar i restaurar algunes col•leccions tèxtils dels museus d’art. L’any 1951 foren traslladades a un espai de l’antic Hospital de la Santa Creu, on es dipositaren també d’altres del Palau de la Virreina, i el 1961 s’inaugurà el Museu Tèxtil de teixits antics a la seu de l’hospital esmentat.
Quant a les col•leccions d’indumentària del Museu de les Arts Decoratives, l’any 1969 el col•leccionista Manuel Rocamora, que ja havia fet una important donació el 1935, en féu una de nova que contribuïa a enriquir el Museu de manera molt significativa, atès que la col•lecció Rocamora de vestits i complements dels segles XVI al XX, unes 3.500 peces, era molt completa i altament reconeguda per la seva qualitat. L’ampliació del fons comportà la ubicació al Palau del Marquès de Llió, al carrer de Montcada de Barcelona, amb el nom de Museu d’Indumentària Col•lecció Manuel Rocamora. Aquell mateix any el Museu d’Indumentària i el Museu Tèxtil restaren sota una mateixa direcció.
El 1971 el Museu Tèxtil es traslladà definitivament al Palau del Marquès de Llió i posteriorment s’hi van portar les col·leccions antigues que encara restaven custodiades al Palau Nacional. L’any 1982 el Museu Tèxtil i el Museu d’Indumentària Col·lecció Manuel Rocamora es fusionaren i en sorgí el Museu Tèxtil i d’Indumentària. Als anys noranta, sota la direcció de l’intel·lectual i arquitecte Oriol Bohigas, aleshores regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, s’inicià el procés de reflexió sobre el futur dels museus de les arts de l’objecte, entre els quals el Museu Tèxtil i d’Indumentària. Mentrestant el 1993 s’hi inaugurà una renovada instal·lació de les col·leccions.
Finalment, consolidat el projecte i mentre es construïa la seu actual del nou Museu del Disseny de Barcelona a la Plaça de les Glòries, l’any 2008 el Museu Tèxtil i d’Indumentària es traslladà al Palau de Pedralbes, seu ja aleshores del Museu de les Arts Decoratives i del Museu de Ceràmica. Quan va tornar a obrir les portes al públic ho feu amb una exposició permanent que duia per títol El cos vestit i aportava una renovació conceptual en l’estudi de la col·lecció.
Amb motiu de l’obertura del Museu del Disseny de Barcelona es van aplegar en un projecte comú les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques.
Content
La col·lecció de fotografia antiga del Museu del Disseny comprèn fotografies de gènere costumista i, majoritàriament, retrats. Es tracta de retrats d’estudi de fotògrafs diversos, molts d’ells individuals, de dones, homes i nens, la majoria dels quals són anònims. El format que té més presencia és la targeta de visita, encara que també hi han exemplars de targeta cabinet, boudoir i imperial.
Aproximadament 600 fotografies ens han arribat com a exemplars solts i unes 200 estaven instal·lades en dos àlbums. Els àlbums són un bon exemple de col·lecció d'aquesta tipologia de document gràfic, molt comú en la segona meitat del segle XIX fins a la segona dècada del segle XX.
Majoritàriament, les imatges estan fetes per fotògrafs establerts a Barcelona, principalment dels estudis Fotografia Española, Rovira y Durán, Napoleon, Pujada y Compañía i Gustavo Larauza. N’hi ha també procedents d’altres indrets d'Espanya i de la resta d’Europa. Cal destacar l’existència de fotomuntatges obra d’André Adolphe Eugène Disdéri, coneguts com a mosaics.
Organization system
La col·lecció es composa de 16 unitats compostes i 851 unitats simples. Les unitats simples que formen una composta responen a retrats d’una mateixa persona fets en la mateixa sessió o a un conjunt de fotografies instal·lades originàriament en un mateix contenidor.
La col·lecció s'ha classificat segons un quadre de classificació creat ex profeso. S'ha considerat com a secció l'orígen de les fotografies, el Museu Tèxtil i d'Indumentària. Aquesta s'ha dividit en dos agrupacions: fotografies soltes i àlbums. Les fotografies soltes s'han classificat pel seu contingut iconogràfic i les classes amb més unitats (els retrats), per procedència geogràfica del fotògraf i, finalment, per fotògrafs.
El quadre de classificació resultant és el següent:
Col·lecció de fotografia antiga del Museu del Disseny
01. Fotografies soltes
01.01 Arts i oficis
01.02 Belles Arts i vistes
01.03 Indumentària tradicional
01.04 Personatges públics
01.04.01 Barcelona
01.04.02 Madrid
01.04.03 França
01.04.04 Lloc desconegut
01.05 Dones
01.04.01 Espanya
01.04.01.01 Catalunya
01.04.01.01.01 Fotografía Española
01.04.01.01.02 Gustavo Larauza
01.04.01.01.03 Moliné y Albareda
01.04.01.01.04 Napoleon
01.04.01.01.05 Pujada y Compañía
01.04.01.01.06 Rovira y Durán
01.04.01.01.07 Rovira y Durán / Fotografía
Universal
01.04.01.01.08 Altres fotògrafs
01.04.01.02 Madrid
01.04.01.03 Resta d'Espanya
01.04.02 Europa
01.04.02.01 França
01.04.02.02 Resta d'Europa
01.04.03 Fora d'Europa
01.04.04 Lloc desconegut
01.06 Homes
01.06.01 Catalunya
01.06.02.01 Fotografía Española
01.06.02.02 Napoleon
01.06.02.03 Pujada y Compañía
01.06.02.04 Rovira y Durán
01.06.02.05 Altres fotògrafs
01.06.02 Madrid
01.06.03 Resta d'Espanya
01.06.04 França
01.06.05 Lloc desconegut
01.07 Nens
01.07.01 Espanya
01.07.01.01 Barcelona
01.07.01.02 Madrid
01.07.01.03 Resta d'Espanya
01.07.02 Fora d'Espanya
01.07.03 Lloc desconegut
01.08 Grups
01.08.01 Espanya
01.08.01.01 Catalunya
01.08.01.02 Resta d'Espanya
01.08.02 Fora d'Espanya
01.08.03 Lloc desconegut
02. Àlbums de targetes de visita
03. Àlbum de fotografies d'Enrique Pastor Bedoya
04. Àlbum de targetes de visita
Access
Lliure accés, segons els termes establerts en la normativa d'accés del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona, amb possibles excepcions derivades o relacionades amb l’estat de conservació, d’acords presos amb el donant en el moment de l'ingrés o de l’existència de dades protegides per la legislació vigent.