Raquel Pelta: “Dissenyar per al món real és sortir a la vida de les persones”

Raquel Pelta és investigadora i historiadora del disseny, i comissària de l’exposició permanent “Dissenyes o treballes? La nova comunicació visual. 1980-2003”.

Amb motiu de l’exposició “Victor Papanek: La política del disseny” que s’inaugurarà el pròxim 31 d’octubre, el Museu del Disseny ha elaborat dos projectes de col·laboració amb diverses escoles de disseny. A principis del mes d’octubre va tenir lloc la Jornada de Formació, dirigida al professorat i l’alumnat inscrit en els projectes. L’objectiu era proporcionar eines de coneixement al voltant de la figura de Victor Papanek i els seus postulats i va comptar amb la participació de diferents especialistes. El programa va ser organitzat per Pelta, gran coneixedora de l’obra de Papanek.

En què va consistir la Jornada de Formació de les escoles?

Amb ocasió de l’exposició de Victor J. Papanek, l’obra del qual és poc coneguda, el Museu va decidir comunicar-la fent alguna cosa realment pràctica amb estudiants i escoles. Arran d’això, em van encarregar generar una jornada de formació per a donar unes pinzellades de per on han d’orientar-se els projectes de disseny. El fil conductor va ser Papanek i les seves idees, com ara la sostenibilitat, el disseny socialment responsable, el disseny per a persones amb discapacitat… Per això es van buscar conferenciants que poguessin aportar el seu punt de vista al voltant d’aquest camp del disseny.

El museu planteja dues línies de treball. Quines són?

La primera serà treballar la senyalització de la col·lecció, perquè no totes les peces estan fetes sota els paràmetres que defensava Papanek; algunes, però, sí que integren qüestions de disseny accessible, disseny de codi obert, ecodisseny… L’altra consisteix a generar jocs al carrer, en una mena de parc infantil, dins el pla de joc de l’Ajuntament de Barcelona, que donaria peu a participar als qui tenen una vessant de disseny de producte i espai.

Com creus que treballaran les escoles les seves propostes?

Dependrà de cada escola. En el moment de valorar els projectes, es tindran en consideració les línies que marcava Papanek. S’haurien de fer uns dissenys amb una clara perspectiva mediambiental, perspectiva de responsabilitat social i que impliquin el barri d’alguna manera. Això últim, l’open design, és més difícil. Tinc alguns dubtes que els estudiants puguin fer-ho realment, perquè treballat amb el barri és codisseny, i a vegades no coincideix amb els tempos que tenim a les assignatures. Mai se sap però: la gent jove té una gran imaginació i creativitat.

Per què consideres important la col·laboració entre museus i escoles?

El Museu del Disseny de Barcelona és l’únic de l’Estat que es dedica al disseny. Des de fa temps, i en contra del que creu molta gent, els museus ja no són mausoleus, sinó institucions on hi ha investigació, una relació amb la ciutadania, on acullen iniciatives de la professió. Això inclou la formació dels seus futurs professionals. El museu, com a institució cultural, té la capacitat i també el deure públic de formar i ajudar els estudiants a conèixer qüestions que moltes vegades queden fora del seu abast.

Com està actuant el sector davant el disseny social?

A Espanya és encara un enfocament emergent i poc estès, i és difícil treballar-lo. Primer, per la resistència dels mateixos dissenyadors, que no acaben d’entendre què és el que implica, la seva complexitat; i segon, per la resistència dels col·lectius i especialistes en treball social i inclusió, que associen el disseny a la creació de marques, logos i mobles caríssims. Encara s’ha de picar molta pedra. Però si entenem el disseny social d’una manera àmplia, de millorar els serveis, d’implicar els ciutadans en el benestar, ja s’està començant a treballar en alguns sectors.

Les entitats socials estan fent un esforç per a entendre’l?

Alguns encara desconeixen què és. Hi ha informes europeus elaborats per polítics i tècnics que no tenen res a veure amb el disseny sobre a on estem anant. En la majoria d’ells es menciona el codisseny, el disseny centrat en les persones, la necessitat de treballar en l’experiència d’usuari i d’incorporar la participació ciutadana; i això és un fet molt significatiu.

Precisament, Papanek va introduir aquestes idees en el seu llibre ‘Disseny per al món real’. Per què les recuperem ara, 50 anys més tard?

Els anys vuitanta es va produir una onada neoliberal, una de les representants de la qual va ser Margaret Thatcher. En els seus discursos parlava constantment del disseny com a valor afegit i diu que bon disseny és el que ven. La discussió es desenvolupa més al voltant de la tecnologia que en l’impacte social que ha de tenir el disseny. Des de 2007 hem viscut una crisi econòmica terrible, que ha deixat Occident en una situació molt dura: cada cop hi ha més distància entre països rics i pobres, les migracions són massives, el canvi climàtic és ja una realitat… Això ha portat als dissenyadors a revisar la seva pròpia cultura i mirar cap a aquell passat de compromís social i pensament crític.

Quins són els conceptes clau del pensament de Papanek?

El que ell va fer va ser divulgar idees i identificar en l’ambient qüestions que ja existien. En aquell moment ja hi havia molta mobilització anticonsum i moviments hippies. Les seves idees se situarien al voltant de la necessitat de dissenyar per a les persones, la reducció de l’impacte mediambiental, la participació de l’usuari en la presa de decisions dels objectes que l’afecten, la viabilitat i el manteniment dels projectes a llarg termini, la lluita contra les patents i la defensa del codi obert…

Com es dissenya per al món real?

Mirant al món real i no basant-se únicament en el brief del client, perquè a vegades demana coses que no sempre es corresponen amb la realitat. Dissenyar per al món real és sortir a la realitat de la vida, de les persones i les seves necessitats.

Papanek contraposa creativitat i conformisme en un dels capítols del llibre. Estem pecant de conformisme?

Fins ara hem estat massa conformistes. Tot i això, comencen a produir-se canvis, per exemple, el moviment contra el canvi climàtic. 

Com podem sobreviure a través del disseny?

Cal tenir en compte les conseqüències que té l’acte de dissenyar, perquè moltes vegades escapen del teu control, i també ser conscient de la responsabilitat a l’hora d’escollir materials, veure els processos de producció, veure què passa després de l’ús [del producte o servei]…

Papanek va dirigir una forta crítica al disseny i el dissenyador amb relació al seu rol de responsabilitat davant de problemàtiques encara avui romanen sense resoldre. Què falla al sistema?

El disseny encara segueix la lògica de mercat. Fins que no hi hagi canvis socials importants, tampoc no canviarem el disseny. Els dissenyadors treballen per a empreses, persones i institucions. Mentre aquestes no canviïn les seves pautes, serà difícil per als dissenyadors plantejar alternatives i exercir el seu poder de canvi, que és limitat.

Què és el disseny de codi obert?

És un tipus de disseny de caràcter col·laboratiu en què es posa a disposició de la gent el procés de disseny perquè puguin introduir les seves experiències.

Per què és essencial que el disseny cridi a la participació activa?

Els usuaris són experts de les seves pròpies experiències. Com a dissenyador pots empatitzar, però moltes vegades no coneixes les circumstàncies de la persona. És important i cada cop més l’experiència de la persona, dissenyadora per i amb l’usuari; d’aquí les pràctiques col·laboratives.

El disseny ens facilita o complica la vida?

Ens la pot facilitar quan ens té en consideració, i complicar quan no ho fa.

L’exposició temporal “Victor Papanek: La política del disseny” és una coproducció del Museu del Disseny de Barcelona i el Vitra Design Museum, amb la col·laboració de la Fundació Victor Papanek, Universitat d’Arts Aplicades de Viena.