#covid19 i #disseny: de la lluita contra la pandèmia al disseny que vindrà

La pandèmia va esperonar ràpidament la creativitat dels professionals del disseny, l’enginyeria, l’arquitectura i altres disciplines afins. El resultat ha estat l’aparició d’una gran quantitat de propostes per a respondre a les necessitats sanitàries i humanes més urgents. En aquest sentit, el Museu del Disseny prepara per a la tardor, coincidint amb la Barcelona Design Week, l’exposició “Emergència! Dissenys contra la covid-19”, que presenta una selecció d’iniciatives sorgides del món del disseny que s’han incorporat a les seves col·leccions. El Centre de Documentació del Museu del Disseny, seguint la línia de les darreres setmanes (amb reculls d'articles sobre les estratègies dels museus durant la pandèmia i sobre el futur dels museus), ofereix en aquesta ocasió un recull d’articles sobre productes i iniciatives que són testimoni d’aquest esforç. En paral·lel, ha volgut incloure també alguns textos que comencen a reflexionar sobre com el disseny del futur es veurà afectat per aquesta experiència inèdita.

Al final d’aquest resum trobareu un enllaç a la llista completa de d’articles, que se seguirà actualitzant. 

UNA ALLAU DE RESPOSTES

Si haguéssim d’establir un rànquing dels sectors que més propostes de disseny han acumulat des de l’inici de la pandèmia, el que ocuparia sens dubte el primer lloc seria el dels mitjans de protecció personal i, en concret, les mascaretes, les pantalles i els elements d’indumentària. Les propostes en aquest àmbit van des de la funcionalitat, com la de l’Escola Massana i Fabber o la personalització, fins al futurisme o la distòpia (com les d’aquests 41 dissenyadors suïssos). 

En segon lloc trobaríem les propostes d’equipaments vinculats a l’àmbit sanitari. Els respiradors són els productes estrella i se’n poden trobar un bon recull a la pàgina d’Ennomotive o a la de l’agència SINC.  Però cal mencionar també altres elements, com les ulleres de protecció (per exemple, les desenvolupades pel Fab Lab de l’IED), els bastonets per a la realització de tests (a la revista 3D Printing Media Network) o les estacions mòbils especials per dur-los a terme, com les d’un estudi d’arquitectes de Califòrnia. S’hi podria afegir tot allò que fa referència als espais, des de les UCIS portàtils (a la revista On Diseño), la reorganització dels interiors dels hospitals (a la pàgina de l’Escuela Superior de Diseño de Barcelona) o com dur a terme l’adaptació d’edificis per a usos hospitalaris (al web de l’empresa Gensler o a la revista Metropolis). Molt significatiu és que ADI-FAD hagi incorporat una categoria específica als seus premis 2020 («ADI Reconoce, Emergencia Covid»)  per a difondre i reconèixer els projectes i productes que hagin donat resposta a problemes derivats de la crisi sanitària.

I el tercer lloc del rànquing el podria ocupar la transformació dels espais de socialització. Per exemple, les solucions per a restaurants, que van des de fórmules senzilles que assegurin el distanciament social dels clients (com la que recull el web de Creapills) fins a la reestructuració dels circuits interns (com la d’uns arquitectes nord-americans). O també, fórmules de senyalització interior i exterior (amb exemples a Singapur o a Londres), canvis en els establiments hotelers després de la pandèmia, com els proposats per un equip d’arquitectes britànics, jocs infantils per garantir la distància social ideats per un psicòleg i un dissenyador establerts a Berlin o les innombrables solucions per a separar treballadors al lloc de feina (en tenim exemples a les revistes Intramuros i Interni).

Algunes referències interessants es circumscriuen a l’àmbit del disseny gràfic: la manera com les grans marques han actuat sobre els seus logos («La Covid-19 “rompe” los logos de las grandes marcas para ganar distancia de Seguridad»), o la forma d’humanitzar les infografies que recull la Creative Review. 

En nombroses pàgines de mitjans generalistes i alguns d’especialitzats en l’àmbit del disseny sovintegen les miscel·lànies de productes. Acostumen a incloure referències breus, amb alguna menció al fabricant i al dissenyador, però amb poca informació sobre el procés creatiu o les possibilitats de comercialització real. Els reculls de Diario Design  i Neo2 en són una mostra.

Molt interessants són les pàgines que es plantegen fer una recopilació exhaustiva de propostes i projectes. En aquest sentit destaca sense cap mena de dubte el «Design in quarantine» del V&A i el Royal College of Art, que recull, classificades en sis categories (gràfic, arquitectura, espai, objectes, projectes, indumentària), referències ben documentades per tal que puguin estar a l’abast dels investigadors.

Cal mencionar també la recopilació i difusió de propostes i recursos de tota mena (des de dissenys de producte, iniciatives de disseny gràfic, formacions online...) vinculats al període de confinament i/o a les necessitats derivades de l’emergència sanitària que es poden trobar al projecte «Hack to Help: COVID-19 Experiments with Google» i a la plataforma col·laborativa «Esto pasará» de València Capital Mundial del Disseny 2022.

Igualment són destacables tant la sèrie de la revista Wallpaper («World View: Letter from...») que, a partir de diferents focus (Milà, Singapur, Xina, Nova York, Londres, Califòrnia, Melbourne), fa un repàs a les visions de diferents dissenyadors durant la pandèmia, com la recopilació de l’ACSA (Association of Collegiate Schools of Architecture) sobre iniciatives d’institucions acadèmiques nord-americanes. 

Menció especial mereixen plataformes que intenten detectar necessitats dels particulars per oferir la millor resposta des del disseny, com la de Design for Emergency o la d’Emergency Design Collective, que aplega una munió de projectes de naturalesa molt diversa (en gran part en funcionament) i que sovint van més enllà de l’àmbit estricte del disseny per aprofundir en els sentiments i les emocions que ha desencadenat la situació.

REFLEXIONS PER AL DEMÀ

Com a punt de partida per a qualsevol que vulgui fer una aproximació a l’impacte que ha tingut la pandèmia en el món del disseny, resulten imprescindibles dues enquestes. Una per l’àmbit català, elaborada pel BCD (Barcelona Centre de Disseny), en col·laboració amb la Red Española de Asociaciones de Diseño, i l’altra, d’abast internacional, a càrrec de la Service Design Network (SDN). 

Algunes de les referències que hem recopilat no se centren en la presentació d’objectes, productes o solucions concretes sinó en la reflexió sobre com l’experiència de la pandèmia marcarà el sector del disseny en el futur. En aquest sentit, podem mencionar les preguntes que sorgeixen al voltant de l’interiorisme d’oficines (a la revista AD  o a l’article del Riba Journal), el disseny urbanístic («Las ciudades post-coronavirus: así va a transformar la pandemia el diseño urbano» a Euronews o «Ecco le città post Covid-19» a Abitare) o l’arquitectura (canal IGTV de Porcelanosa). Destacables són també les converses amb diferents professionals que es poden trobar al canal de YouTube de la RED (Reunión de Empresas de Diseño). 

Per saber més de com es vol dissenyar el futur més proper, potser caldrà seguir atentament els projectes que aspirin al premi convocat per Riba amb la mirada posada al 2025. 

Podeu accedir a la llista completa i actualitzada d'articles.