El mail-coach d’Eusebio Bertrand i Serra
La reserva del Museu del Disseny amaga més de 70.000 peces que abracen des del segle III dC fins a l'actualitat. Passejant pels seus passadissos, hi trobem ceràmiques, teixits, vidres i objectes de tota mena. Alguns de més petits, i d’altres de més grans, com la Peça X que descobrim avui: el mail-coach d’Eusebio Bertrand i Serra.
Vingut d’Anglaterra, el mail-coach és un model de carruatge de gran luxe. Es calcula que l’arribada del mail-coach a Barcelona va ser el 1883, a la inauguració de l’Hipòdrom de Can Tunis, on coincidien les famílies benestants de l’època. Dècades més tard, aquest seria un dels escenaris on Eusebio Bertrand i Serra es deixaria veure amb aquest tipus de transport. Gran entusiasta dels cavalls i amant de les tradicions, conduiria el seu mail-coach en actes com la benedicció dels cavalls per Sant Antoni Abad i cèlebres concursos i curses de cavalls al Reial Polo Jockey Club o l’Hipodrom de Can Tunis.
Construït a Londres per la prestigiosa firma Holland & Holland entre 1890 i 1900, el mail-coach d’Eusebio Bertrand i Serra era habitualment tirat per quatre cavalls i tenia una capacitat total per a 14 persones. Bona part d’aquestes estaven situades a la part exterior del vehicle: per una banda, el conductor i l’acompanyant i, per l’altra, la resta del passatge, que se situava en dues rengleres de tres seients cada una a la part alta del mail-coach. Per últim, restaven dues places més a la part posterior del vehicle, destinades al personal de servei. L’accés a aquestes places es feia gràcies a dos estreps de ferro de forma esglaonada o mitjançant l’escala plegadissa que el vehicle porta amagada a la part posterior.
La caixa del mail-coach d’Eusebio Bertrand i Serra és de forma cúbica i està feta de fusta policromada en negre, groc i vermelló. Als extrems s’hi poden veure dos fanals de la casa Holland & Holland i un cistell per a desar les ombrel·les de les dames. Una portella central permet l’accés a l’interior del vehicle, que exhibeix dues rengleres de seients i té capacitat per a quatre persones. Precisament en aquesta portella hi podrem veure un dels trets que corroboren la propietat del mail-coach: una inscripció pintada i el monograma d’Eusebio Bertrand i Serra. Un dels elements que ens sorprendrà a l’interior és un mirall que fa de funcions de tocador, i que era de gran utilitat per a les dames que viatjaven al vehicle.
Als extrems de la caixa hi trobem els cofres. El del davant s’utilitzava per a accessoris del mateix mail-coach i el de la part posterior amaga un calaix i dues caixes de fusta amb diversos compartiments per al transport de la cristalleria, la coberteria i, fins i tot, un espai per conservar ampolles de champagne en fred.
Qui va ser Eusebio Bertrand i Serra?
Eusebio Bertrand i Serra va ser un destacat empresari del món tèxtil. Nascut el 1877 va formar part d’una nissaga d’empresaris industrials catalans que va produir per a Espanya i va exportar a nivell internacional per Portugal, Sud Amèrica i Orient. Eusebio Bertrand i Serra va ser el primer membre de la família en entrar en política, sent un dels fundadors de la Lliga Regionalista i diputat a les Corts pel districte de Puigcerdà amb Solidaritat Catalana. La seva intensa vida social i cultural i l’interès per la hípica, la vela o el tir va fer que es relacionés amb els aristòcrates, polítics, artistes i empresaris més influents del moment.
A banda del mail-coach, Eusebio Bertrand i Serra tenia altres vehicles de propietat com un cupè, un tonneau, un pitter, un dogcart, un cotxe anglès i un cotxe americà. Tots ells es van lliurar a l’Ajuntament de Barcelona el 1973 pels seus fills i es van incorporar al fons patrimonial del Museu de les Arts Decoratives. Posteriorment van passar a mans del Museu del Disseny de Barcelona, i actualment formen part d’una col·lecció de 18 carruatges de diferents èpoques. En podràs veure una petita mostra a l’exposició permanent Extraordinàries! Col·leccions d'arts decoratives, on, per exemple, s’hi troba exposada la berlina del marquès de la Torre, de mitjans del segle XVIII.