Fons Editorial Gustavo Gili

Dates

1907-1989

Volume

283 maquetes ; 150 dibuixos; 125 imatges impreses; 117 fotografies

Producer

Gustau Gili Roig va fundar una editorial l’any 1895, després de treballar en la del seu pare durant els primers anys de la seva vida professional. Al principi va continuar amb la tradició familiar d’edició de llibres litúrgics i devocionaris. Serà després de la 1a Guerra Mundial quan s’orientaria cap a la divulgació científica, sobretot amb obres d'enginyeria i tècnica, sense deixar de publicar llibres de temàtica religiosa.

De vocació internacional, entre 1912 i 1913 havia estat una de les primeres editorials en construir una xarxa de corresponsals a Amèrica Llatina. Aquest fet va suposar l’obertura al mercat llatinoamericà, que el 1921 abastava el 52% de la producció. Gràcies a la informació constant sobre el que es publicava arreu i als viatges a l’estranger per adquirir drets de traducció, es van poder anticipar a les demandes noves d’un públic cada cop més diversificat. La crisis econòmica de la dècada dels 30 provocà la ruïna de les economies llatinoamericanes amb un fort impacte per a l’editorial. Durant la guerra civil espanyola els bombardejos a Barcelona van causar grans desperfectes a l’editorial, així com l’empresonament de Gustau Gili Roig, alliberat gràcies al suport dels seus contactes a l’estranger.

Acabada la Guerra Civil la situació de la indústria editorial espanyola era desoladora. Gustau Gili Roig morí al 1945 i agafà el relleu el seu fill, Gustau Gili Esteve, qui des de 1928 ja col·laborava en l'empresa familiar, fent-se càrrec de la direcció editorial. A partir d’aleshores es van potenciar les col·leccions d'arquitectura, decoració i art. Com abans havia fet el seu pare, Gustau Gili Esteve no es va circumscriure a la seva editorial, sinó que va fer-se present en els cercles editorials i de la cultura en general. Va ser president del Gremi d'Editors de Barcelona (1958-1962), membre de la Junta de Museus de la Ciutat de Barcelona (1964-1981), vicepresident d’Amics dels Museus i membre de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona.

A finals de la dècada de 1960 Gustau Gili Torra, tercera generació de la família, s’encarregaria de la direcció de l’editorial, tot assumint que el futur de l’empresa passava per l’especialització. En aquell moment es va apostar per l’edició de llibres de disseny, art, arquitectura i comunicació.

A la dècada dels 70, el dissenyador suïs Yves Zimmermann es va responsabilitzar de la direcció de diverses col·leccions sobre disseny: Comunicación Visual i GG Diseño. En aquest àmbit es va dur a terme una tasca molt important de traducció d’obres d’altres llengües, posant a l’abast una gran varietat d’autors, països i corrents de pensament.

En la dècada dels 80, assessorat per Joan Fontcuberta Gili Torra va decidir iniciar una col·lecció dedicada exclusivament a la fotografia. Les darreres dècades han vist reduir el volum de l’empresa i als anys 90 els germans Gabriel i Mònica Gili Galfetti es fan càrrec de l’àrea comercial i editorial. El 2002 la quarta generació familiar assumeix la direcció de l’empresa, potenciant les mateixes àrees però obrint línies noves properes en temàtica.

Content

El fons històric de l'editorial està fraccionat entre diverses institucions (la part majoritària a la Biblioteca de Catalunya i altres parts al Museu Picasso i al Museu del Disseny). La part del fons custodiada pel Museu del Disseny es composa fonamentalment d’elements diversos utilitzats per l'editorial Gustavo Gili per a la producció de les seves publicacions. D'una banda comprèn dibuixos originals, fets servir com a il·lustracions de les obres que editaven. Un segon àmbit és el composat per maquetes de llibres, fonamentalment de les seves cobertes, de les quals n'hi ha quasi bé un centenar, i una maqueta d'un llibre sencer il·lustrat. El fons es complementa amb un conjunt de maquetes dels materials creats per a la promoció comercial del llibres de l'editorial: anuncis publicitaris, insercions en premsa, fullets, fulls volanders, etc. El període cronològic dels materials comprèn principalment des de la dècada dels 20 del segle XX fins a finals dels 60 i abasta obres de temàtiques tècniques (tecnologia, ciències, construcció, agronomia, etc), art, religió i literatura.