Benedetta Tagliabue: “La força i l'art de Miralles poden ser útils per a les noves generacions”

Benedetta Tagliabue és, juntament amb Joan Roig, la comissària de l’exposició ‘MIRALLES. Perpetuum Mobile‘ que, fins al 29 d’agost, es pot veure al Museu del Disseny. La mostra descobreix la faceta de dissenyador de l'arquitecte Enric Miralles a través d'un conjunt de mobles que mai s'havien exposat al públic. A l’En primera persona parlem amb ella per conèixer més a fons com era l’arquitecte i quines peces podrem veure-hi a l’exposició, organitzada amb motiu dels 20 anys de la seva mort dins el cicle MIRALLES.

Quin és l’objectiu d’aquesta exposició?

L’objectiu és fer conèixer l’Enric més artista i més desconegut. Ell era conegut com un arquitecte i encara ara, 20 després de la seva mort, crec que s’ha de recuperar i tornar a fer-lo conèixer com a arquitecte. Però com a dissenyador no s’havia conegut quasi mai. Ell feia dissenys per a un lloc, per a un context, per a una situació. I eren peces úniques. Era una part important de la seva arquitectura.

Com s’ha fet la selecció de les peces?

Per donar a conèixer el Miralles dissenyador, hem escollit uns mobles que no s’havien exposat mai i que són la majoria peces úniques, dissenyades, bona part d’elles, per a la nostra casa. Quan l’Enric feia aquestes peces les feia com a experiment personal i no ho feia entrar com a documentació de l’estudi. Hem hagut de fer una recerca per trobar una gran quantitat de materials, i estic segura que encara n’hi ha més.

Totes aquestes peces tenien una cosa única i increïble: el moviment. Perquè a l’Enric li agradava defensar la idea que res és totalment estable. Si veiés el que hem fet li agradaria bastant.

En aquesta exposició hi veiem material original i inèdit. Ens pots explicar algun objecte destacat?

Hi ha una taula que l’Enric va dissenyar, i que jo ni ho sabia. El projecte estava guardat en un dels seus reculls de notes, i estava tot llest per ser construït. Aquí ho hem fet, i és espectacular. L’hem anomenat taula ‘Mistery’, perquè realment aquesta troballa va ser tot un misteri. Recordo que l’havia vist dins dels quaderns de l’Enric, però mai li havia prestat massa atenció.

També hem aconseguit portar al Disseny Hub Barcelona una peça increïble, que és la prestatgeria Lelukaappi, que vol dir ‘casa de joguines’. Es tracta d’una peça que s’havia fet per a una exposició al Museu d’Alvar Aalto de Finlàndia. La Lelukaappi imita les formes de l’Alvar Aalto, aquestes formes fluides, amb les fustes doblegades. És una peça única i extraordinària, que en si mateixa és entre una obra d’art, una escultura i una arquitectura.

Una de les peces més destacades que podem veure a l’exposició és la taula ‘Inestable’. Què té de particular?

És una de les més destacades perquè l’Enric pensava que aquesta taula era realment el reflex del seu art. Per a l’Enric, la taula ‘Inestable’ era una peça fonamental a la seva carrera i la prenia com a un model de la seva manera de fer.

L'exposició recull una bona part de peces que són prototips o es van dissenyar per ús personal i mai es van arribar produir, per què? S'estudia fer-ho ara?

Són prototips perquè l’Enric era així. Jo sempre li deia que era un inventor. Inventava coses. I els mobles també els inventava. Eren clàssics, amb materials clàssics com la fusta i, al mateix temps, eren invents. Han sigut peces úniques per a la casa, però també tenen la possibilitat de ser reproduïbles.

En aquesta exposició descobrirem el Miralles dissenyador. De quina manera Miralles entenia el disseny?

Jo crec que l’Enric tenia una manera de concebre el disseny com una extensió de la capacitat de l’arquitecte. Per a l’Enric, l’arquitecte feia una ciutat; dins de la ciutat, uns edificis; dins dels edificis, els interiors; i als interiors, els mobles. Ell era un arquitecte universal des d’aquest punt de vista.

Com era el seu procés de disseny i quina particularitat tenien les seves peces?

Ell feia les peces com feia la seva arquitectura. Inspirat per la situació, per la necessitat, per al moment. Aquestes peces que tenim aquí al Disseny Hub representen el moviment. Totes es mouen: tenen la possibilitat d’estar en una o múltiples posicions, i de desplaçar-se.

A l’Enric li agradava moltíssim el moviment. I ell sempre estava en moviment, no parava mai. Els seus mobles ho reflecteixen. Per això el títol de l’exposició.

L’exposició s’emmarca dins l’homenatge MIRALLES. Per què és important recordar la figura d’Enric Miralles?

Jo crec que és important perquè era una persona única, i també era única la seva manera de fer les coses. Ha produït coses fantàstiques. A la seva època tenia una influència increïble perquè la seva frescor i la seva força eren enormes, i superaven les barreres nacionals. Era conegut arreu del món. I ara han passat anys, però la seva obra és molt poderosa. La seva força i el seu art encara poden ser útils per a les noves generacions, i espero que això també es pugui transmetre, no només als arquitectes i dissenyadors, sinó també al públic general.

Ets fundadora i directora de la Fundació Enric Miralles. Per què es va crear i quin és el seu objectiu? De quina manera treballa?

Ho fem promovent les idees de l’arquitectura d’Enric Miralles i veient com altres persones les fan evolucionar d’altres maneres. Ell era una persona que adorava la transformació i els passos endavant. Un dels objectius d’aquesta fundació és donar peu a què hi hagi una evolució, sempre positiva, de l’arquitectura i del disseny recordant la força d’Enric Miralles.

Ja fa 20 anys de la mort d’Enric Miralles. Com ha canviat el disseny des d’aleshores? Què diria Miralles avui?

L’Enric era una de les persones que agafava allò nou i li donava una volta per utilitzar-ho com a material creatiu. Feia coses molt diferents i experimentava molt. Hauria fet cases molt divertides i molt maques, i nosaltres només ens ho podem imaginar. És difícil imaginar què hauria dit avui, però crec que hauria ajudat a trobar la part creativa a totes les coses que passen.