Andreu Vilasís, l’art de l’esmalt. En record i reconeixement

Andreu Vilasís (1934-2022) ha dedicat la seva vida a l’art de l’esmalt. La seva vida ha estat l’esmalt, alliberant-lo de la seva condició gairebé única de tècnica aplicada i convertint-lo en una expressió més de la creació contemporània.

Artista de l’esmalt reconegut internacionalment, no va conformar-se, però, amb la recerca i l’experimentació, sinó que des de la docència va exercir una gran labor divulgadora des del coneixement i la rigorositat. El 1970 va ser cridat a l’Escola Llotja, d’Arts Aplicades i oficis Artístics, per crear-hi l’especialitat d’Esmalt. Del 1986 al 1989 en fou sotsdirector i des d’aleshores fins al 1996 en va ser el director, sempre amb una dedicació profunda a la difusió de l’esmalt. A més, Vilasís, home d’equip, va saber crear escola: alguns dels grans tallers d’esmalt actuals han sortit de les seves classes i tenen un reconeixement internacional.

D’altra banda, Vilasís ha estat membre d’algunes associacions nacionals, com ara el FAD des del 1974, per al qual deu anys després realitzà la Copa de la festa anual. Així mateix, va crear el CIDAE, Centre d’Informació i Difusió de l’Art de l’Esmalt com a Associació Nacional d’Esmaltistes. Ara bé, també desenvolupà un rol destacat en entitats internacionals. Cal recordar que va ser l’introductor a l’Estat de les Biennals Internacionals de l’Esmalt de Limoges, que van significar, en paraules seves, una revolució per a aquest art i l’inici de la renovació de l’esmalt modern a Catalunya. A més, va ser fundador i vicepresident del CICE, Comitè Internacional Createurs en Émail, amb centre a Limoges, referent de la creació esmaltística mundial.

Per la seva obra i la seva labor difusora ha rebut nombrosos premis i guardons nacionals i internacionals, i ha estat jurat de premis i exposicions d’arreu del món: França, Alemanya, Anglaterra, Japó, Rússia...

Però no content amb això, el 1988, conjuntament amb l’esmaltadora i, deixebla i col·laboradora, Núria López-Ribalta, creà la revista L’Esmalt, encara en vigència. El 1991 creà i dirigí el Museu de l’esmalt contemporani de la Torre Vella de Salou, de titularitat municipal. El 1997, també amb Núria López-Ribalta, fundaren i codirigiren la galeria d’art Foc Gallery, com a Centre Permanent de l’Esmalt a Barcelona.

Tanmateix, Vilasís encara va anar més enllà i ens ha deixat alguns textos de referència com L’art d’esmaltar (1982) i Esmaltar. La complicidad del fuego con el arte (2008).

Tot plegat el va fer mereixedor de ser membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, on ingressà l’abril del 2005, llegint el discurs “Apunts sobre l’origen i la transmissió de la tècnica de l’art de l’esmalt al foc sobre metalls”.

Home cordial i generós, el 2017 va fer donació al Museu del Disseny d’una de les grans biblioteques europees sobre l’esmalt, amb volums entre el 1765 i el 2015, i un total de 1200 llibres i 130 revistes. Una valuosa biblioteca feta al llarg dels anys, especialitzada en esmalt, però també amb títols de joieria i arts decoratives en general, de caràcter internacional, singular i única a Catalunya i més enllà, ja que molts dels llibres no es troben en les principals biblioteques de l’Estat. Conté molts llibres sobre tècnica i aplicacions de l’esmalt, tan remarcables com L’École de la Mignature ou l’art d’apprendre à peindre sans maitre, et les secrets de faire les plus belles Couleurs (1782) o el Tratado de esmaltes y colores sobre vidrio, porcelana y metales (1950), de J. Llorens Artigas. També inclou un gran nombre de catàlegs d’exposicions del segle XX-XXI. 

A més, va fer-nos donació de dues obres seves, una de les quals actualment es pot veure exposada.

Gràcies, Andreu, pel teu llegat i el teu mestratge. Descansa en pau.

Pilar Vélez
Directora del Museu del Disseny de Barcelona