De les nines maniquí a les desfilades de moda

Fashion Week és un dels conceptes més importants en l’àmbit de la moda actual.  Un esdeveniment que té lloc en múltiples ciutats arreu del món, essent París, Nova York, Milà o Londres les més importants d’avui en dia i un dels principals mitjans a l’hora de difondre la moda i les noves tendències. Però, sempre ha estat així? Per respondre aquesta pregunta, parlem amb la Sílvia Ventosa, conservadora de la col·lecció de tèxtil i indumentària del Museu del Disseny, i la Laia Callejà, de l’equip de col·leccions.

Com explica la Sílvia, “la moda és cíclica, canvia constantment i, per això, requereix mitjans de difusió”. “De fet, el que entenem ara per moda va néixer al segle XVI. La moda està sempre lligada a les tendències, que és el que es portarà en el futur”, afegeix.

Per a fer arribar aquestes noves tendències hi ha hagut diferents mitjans de difusió. El més conegut són les desfilades, com comenta la Sílvia: “les primeres desfilades van ser creades per Charles Frederick Worth a mitjans del segle XIX, quan va fer passejar la seva dona Marie pels seus salons mostrant les novetats”. Però també existeixen i han existit altres vies de comunicació. En l’actualitat podem trobar mitjans diversos, com la publicitat, el cinema, la televisió, les revistes i la premsa, però antigament se n’utilitzaven d’altres, com els gravats o les nines maniquins.

Vestits, ombrel·les i rellotges en miniatura

Sobre aquestes últimes, al Museu del Disseny en conservem una col·lecció d’aproximadament 60 peces. “Les nines maniquins que conservem són de mitjans del segle XVIII i del segle XIX. Tot i que en diferents escrits se les coneix amb el simple nom de “nina”, també les coneixem com a nines maniquí atesa la seva funcionalitat”, explica la Laia. I és que aquestes peces servien per difondre la moda, principalment francesa, entre les corts europees des del segle XIV fins a mitjans del s. XIX. “La seva funció era informar sobre la moda que s’estava portant i les noves tendències de futur. Tenen el cap de porcellana, els ulls de vidre i les extremitats de pell de cabritilla. Les seves vestimentes són teixits de cotó i seda, i els complements que porten, com les ombrel·les o els rellotges, són rèpliques en miniatura dels objectes reals”, afegeix.

Aquests objectes eren presentats principalment entre la cort reial i l’aristocràcia i, posteriorment, amb la Revolució Industrial i la democratització de la moda, entre la burgesia. La Laia ens explica que aquesta col·lecció “va arribar al museu a través d’una donació del senyor Rocamora, des de l’antic Museu Tèxtil i d’Indumentària”.

Uns exemplars molt delicats

Unes peces molt especials i de les quals cal tenir molta cura l’hora de conservar: “cal tenir en compte tots els materials dels quals estan fetes. Per motius de conservació, a aquestes peces se’ls ha fet un tractament d’anòxia per eliminar l’existència de qualsevol microorganisme o insecte viu que poguessin tenir. Posteriorment, també s’ha fet una microaspiració de les nines i de tota la roba i complements que porten”, explica la Laia.

Aquesta forma de difondre la moda i les tendències va acabar desapareixent i donant pas a altres maneres més econòmiques, com les nines retallables de paper o les estampes.

Sens dubte, la moda ha evolucionat considerablement, i també ho ha fet la manera com es difonia. Si et vols endinsar en el món de la moda no et perdis l’exposició ‘El cos vestit. Siluetes i moda (1550-2015)’, a la tercera planta del Museu del Disseny.