Reforma i revolució. 1900-1930

Una instal·lació amb material audiovisual introdueix al visitant en una època de canvis que van ser fonamentals per al disseny i per a les dones. A mesura que s’accelerava la industrialització, el disseny va sorgir com una professió amb dret propi. A la vegada, el moviment feminista va donar fruits amb el sufragi universal i l’obertura de portes per a les dones en molts terrenys com ara l’universitari. Moltes dones es van unir a escoles i comunitats reformistes impulsades per artistes d’avantguarda. No obstant això, la pràctica del disseny continuava marcada per un fort prejudici que vinculava el gènere amb habilitats i capacitats específiques. 

Aquest àmbit també recull cartells i fulletons sobre el dret de vot de les dones que il·lustren la importància que va tenir el disseny en la difusió del moviment feminista. En una època en la què la publicitat comercial començava a descobrir les avantatges del disseny professional, les sufragistes britàniques van aconseguir crear una identitat per al moviment que va ajudar a difondre el missatge arreu. L’editora de la publicació ‘Votes for Women’, Emmeline Pethick-Lawrence (1867-1954), va dissenyar l’any 1908 l’esquema de colors per a les banderes i insígnies sufragistes: blanc per la puresa, púrpura per la dignitat, verd per l’esperança. Això i els seus característics vestits blancs els feien projectar una imatge elegant i tenir un fort impacte en les imatges en blanc i negre dels mitjans de comunicació de masses.

A més, es pot veure el treball de dones com ara Jane Addams, Ellen Gates Starr o Louise Brigham, que des de finals del segle XIX van impulsar iniciatives que es podrien qualificar com de ‘disseny social’. Les dues primeres van crear un centre comunitari a una de les zones més castigades de Chicago, mentre que Brigham va dissenyar instruccions per fabricar mobles casolans amb materials barats i es va convertir en una de les pioneres del bricolatge. Per altra banda, aquest àmbit també mostra les primeres exposicions dedicades a la vida i obra de les dones com ara l’Exposició Universal de Viena de 1873. Aquestes mostres solien centrar-se en tasques d’agulla i altres oficis que s’ajustaven als ideals de feminitat de classe mitjana i presentaven carreres centrades en la família o el treball social. Algunes revistes com ara ‘Welt der Frau’ (El món de la dona), van començar a abordar amb cautela qüestions polítiques plantejades pel moviment feminista, tot i que s’ocupaven sobretot de la cura dels nens, feines domèstiques i consells de moda. 

Per últim, el primer àmbit de l’exposició reconeix la feina de les dones que van treballar en escoles i tallers com la Wiener Werkstätte o el Deutsche Werkstätten Hellerau de Dresde, que defensaven la reforma social i el disseny com eines per contrarestar l’acceleració de la industrialització, criticaven la producció massiva d’articles de qualitat inferior i proposaven la unió de les arts i els oficis per produir objectes bells i ben fets.