La importància dels arxius documentals i les fonts orals

Marta Ferrer (Barcelona 1915-1996) és una creadora i emprenedora completament desconeguda, de qui hem pogut seguir el rastre gràcies a dos fets. Per una banda, per estar citada a la publicació que es va fer el 1954 del concurs de mobiliari Pro dignificación del hogar popular, referenciada com a guanyadora del primer premi en la secció de mobiliari d’habitatge rural, amb una proposta de sala-menjador. Per altra banda, per l‘arribada al Museu del Disseny-DHub, l’any 2007, d‘un important fons de mobles i arxiu del dissenyador Valeri Corberó, gràcies a la donació dels seus hereus. Entre les peces donades, hi havia aquesta cadira dissenyada per l’esposa de Valeri Corberó i de seguida vam fer la connexió.

D’aquesta dona en sabem ben poca cosa, però gràcies a la informació proporcionada per qui la va conèixer, podem afirmar que va estar connectada amb la pràctica artística i creativa, que va estudiar a l’Escola de la Dona de Barcelona, on després hi va exercir com a docent i que va col·laborar amb Valeri Corberó en diversos projectes, alhora que va crear la seva pròpia empresa de disseny i producció de bombetes i accessoris elèctrics.

La cadira va arribar al Museu despullada, sense el respatller tèxtil que li vèiem a la publicació del concurs. La recerca a l’arxiu ens va propiciar dues imatges que, juntament amb la descripció i els dibuixos del llibre esmentat, van ser la clau per a la seva recuperació. En primer lloc, vam trobar una fotografia en blanc i negre on es perceben molt detalladament les diferents parts i els acabats. Després, coincidint amb el registre detallat del fons d’arxiu d’aquesta donació, va aparèixer una fantàstica fotografia en color que ens acabava de donar la informació necessària.

El procés de recuperació ha consistit en la restauració de l‘objecte, per a la qual cosa s’ha realitzat una neteja superficial i una intervenció estructural de reforç i consolidació de la fusta. També s’han tapat els antics forats de corc del seient i dels travessers del respatller (feina feta per la restauradora de mobles Mireia Campanyà). Per altra banda i amb la voluntat de facilitar la seva lectura, seguint el criteri de llegibilitat, es va decidir fer la reproducció del respatller tèxtil, atès que teníem prou informació per fer-lo de manera molt semblant a l’original. D’aquesta manera vam aconseguir preservar el missatge estètic de la peça i diferenciar l’original de l’afegit sense crear un fals històric (confecció a càrrec de la restauradora tèxtil Monterrat Xirau).

Podeu veure-la a l’exposició Objectes Comuns. Històries locals, debats globals, juntament amb els dissenys d’altres dissenyadores que havien estat oblidades o encara eren desconegudes pel gran públic.